Bé, bé, hem deixat a banda açò perquè entre visites i històries, no hem pogut parar-nos molt. I jo, personalment, perquè no sé com resumir tot! a vore, anem per parts: se n'ha anat la nostra ex-companya de pis, i ha vingut un xic nou. Hem tingut una muntonà de visites, i últimament, moltes festes d'acomiadaments de la gent que estava ací el primer quatrimestre sols, i ja se n'ha anat.
De visites, per la meua part he de dir que la última visita no és una "visita" normal, sinó és Cris, que se'n ve al segon quatrimestre a Cesena per fer el seu erasmus, però té casa de cap de setmana a Bologna, que la festa d'ací no se pot comparar en la de Ceseana!!
I per ara, per a mi, el millor acomiadament va ser el d'Alberto i Vicky, el dissabte passat. Al fer bon oratge, ens dedicàrem a fer botelló en Piazza Verdi després d'haver anat a una pizzeria on les pizzes que fan estan rebones, i haver mangat tres gots de xupito en ansa incluida, enrotllats en la seua servilleta de tela blava a flors corresponent perquè no es trencaren els gots dins a la bossa.
Al fer bon oratge (relativament), la piazza estava plena de gent, i en quan ens posàrem a fer el botelló, acudiren italians per totes bandes com a mosques a la mel. I amics i coneguts també.
Estiguérem fent visites contínuament al Café París, i, quan em vaig adonar, ja estàven tots els pubs tancats. Així que decidírem anar a continuar la festa a casa de Carla, però com ella no ho sabia, ja havia desaparegut. La qüestió: arribàrem dos hores i mitja més tard a casa, i no sé per què tardàrem tant. La única cosa que recorde és veure el canal (un dels 7 secrets de Bologna, el que em faltava per vore), i que ens trobàrem a u d'Almussafes que treballava en la Casa d'Andalusia en Tavernes Blanques... que coses.
I res, jo tota esta setmana mala, en el llit, sense poder-me alçar quasi (hui per fi em comence a trobar millor), i Marta....doncs pululant per ahi, com sempre.
Això sí, en 5 dies ens en tornem a València, per viure les falles com toca!! que ganes!!
