Després de saber que segurament demà hi ha una nova entrada insultant els exàmens i els italians, m'avance per escriure el que ha sigut esta setmana, més o menys, perquè sense massa ganes, poc es pot resumir adequadament tantes coses...
Com sóc una gran fan, i tota la meua vida he volgut veure en directe els Carnavals de Venezia (Venexia en el seu dialecte), crec que em toca a mi explicar l'espectacle que constitueix eixa ciutat en els seus dies de festa major. Es nota que és una de les capitals del carnaval, perquè no es miren a l'hora de gastar-se els diners per fer d'eixa festa un gran i impressionant espectacle, on, si l'oratge acompanya, com ens va passar a nosaltres, on el sol lluïa a les places i carrers amples, es pot contemplar tot un conjunt de colors i moviment que composen el quadre plàstic en que es converteix eixa peculiar ciutat.
De fons de teló ens trobàrem un riu de turistes carregats de càmeres amb objectius d'a metre, apropiant-se de cada carrer i canal principal, de cada pont i de cada botiga, per aconseguir una màscara i una capa per convertir-se en un venecià més per un dia. Els coloms, alterats com estàven en veure tant de rebombori, volàven d'ací cap allà, sense rumb fixe, en un intent d'integrar-se dins del moviment de tota la masa de gent, recordant-nos que, tot i que eixe dia la quantitat de persones era infinita, ells continuen sent part essencial que dóna identitat a la ciutat.
I els venecians. Vestits amb unes disfresses espectaculars, i passetjant majestuosament pels carrerons. Posant elegantment per als milers fotògrafs (dels quals m'incloc) a la Piazza San Marco. En definitiva, dibuixant una Venècia màgica i misteriosa amagada sota un munt de teixits d'allò més variats i unes màscares de cares series.
Veierem molt i disfrutàrem molt. La gent d'erasmus, la que ja estàvem i la nova que ha vingut. I les visites, tant per una banda com per l'altra. Per la meua part, una visita immillorable!!!
I com no, també ens compràrem màscares i fórem, per un dia, venecians celebrant el carnaval.
